Sensacions...

Despreocupat vaig arribar a casa, directe a la meva habitació ''verda''; com quan vas en metro, i en aquells transbords infinits, acabes on toca, sense haber-ho de pensar. En obrir la porta, la primera sensació d'obscuritat; obro la llum. Segona sensació, ''no és aquesta la meva habitació''. Les meves connexions sinàptiques començaren, com focs artificials, a pensar, sinó era jo el que havia canviat, i no pas la meva habitació. Tercera sensació, estupidessa. Un gos, un tucà, un pingüí, i mil animalons més, amb el típic barret de periodista, aquell que posa ''press'', em començen a fotografiar... Quarta sensació, ''sóc negre''. Porto la meva samarreta ''Mind the gap'', els braços, de sobte negres, a l'aire. Giro el coll, també negre, cap on, no feia molt, hi havia el meu llit. Veig un calendari; 4 de novembre de 2008. Torno a gira el coll, veig una tel·livisó encesa. I de sobte, un comandament a la meva mà. Canvio de canals, i tothom és negre. L'Ana Rosa Quintana, ''negra'', el Matías Prats ''negre'', la María Teresa Campos, ''negra''. En aques moment, cinquena sensació; por absoluta.

No m'havia adonat, a les parets de la que fins ara era la meva habitació ''verda'', em trobo la mateixa paraula guixada ''Beneït''. De nou, els focs artificials neuronals, començen a encendre's, i relaciono; ''Beneït'', ''negre'', ''4 de novembre''. Ja no sóc negre. La meva habitació, torna a ser ''verda'', i meva. Per un moment, tots hem siguts negres. Llàstima, gairebé no ha guanyat, i ja em torna la sisena sensació, decepció...


Hansel i Gretel- Joan Miquel Oliver
http://es.youtube.com/watch?v=VcT2lH6LWDw