miércoles, 11 de febrero de 2009

En Primera Persona

Cruel i avorrida realitat modificada a plaer. Un plaer d'un altre món, de boig, desmesurat, orgàsmicament demencial. Massa políticament correcte, molt quotidià, bastant corrent. Històries mundanes, reals, des de una visió pròpia, personal, galàctica. El minimalisme-surrealisme portats moderadament a un extrem.

Un món lliure de contradiccions, de linealitat, de univarietat. Colors, infinitat de nous sentits, fins i tot olors, marihuana llegida. Humil art, inclassificable, molt interioritzable. Amb rima i ritme propis. Surrealísticament lliure d'interpretacions rígides. Poder creatiu i actiu, il·limitat.

El tètric món real compartit... transformació esbojarrada. Dits lliures, i ment potencialment, i humilment, preparada. Focs artificials al colorit, alegre i despert cervell. Idees elèctriques, descarregant sobre neurones mig adormides. A part de sa realitat.

Lletres ininteligiblament, però ordenadament, disposades, unides. Lletres transformades en sensacions, moments reals; ara, sense disposició predeterminada. Maniobres limitades, ara llum, ara ombra. Té gràcia també.

sábado, 7 de febrero de 2009

No es el final

Había acabado el último trozo de jamón; le dió un último trago al vino, y se levantó. La única copa en la mesa, acompañaba al plato y al tenedor. Miró el reloj, eran las 21:17. Todo acabaría pronto- pensó.

Abrió la puerta de la terraza. Los nervios aumentaban la sensación de frío. Se quitó la americana, y la dejó con cuidado en el suelo. Aflojó la corbata. Se subió a la barandilla, e inhaló por última vez la bocanada de aire más fresca y relajante que jamás había respirado. Dió un último repaso a su vida. El día en que se conocieron, la primera vez que se cogieron de la mano, el primer beso, como no, el día en que lo abandonó, ese mismo día.

Cogió impulso, notó el aire en la cara, y como la corbata temblaba, igual que él. Saltó. Estuvo toda la tarde preguntándose por esos segundos antes del fín. Eternos, tal y como los había imaginado. Antes de llegar, arrepentimiento. Por un segundo, aprendió a vivir sin ella, y sintió que nada acababa ahí.