sábado, 17 de enero de 2009

Tu homenaje

Miró por última vez hacia atrás. Satisfecho, y tras lo que a él le gustaba llamar ''su aventura'', abrió el paraguas y, bajo la lluvia de la vida, sin pensarlo, caminó sereno hacia lo que parecían las imponentes puertas de ''algún sitio mejor''...

viernes, 9 de enero de 2009

Sense títol

Com quan vas al zoo, i veus un ocellet que mai havies ni imaginat. Especial, bufó, exòtic, diferent, curiòs, gairebé inclassificable. Res més. Segueixes, conscientment i per por, quedan-te amb el típic mico de tota la vida. Estúpid, fastigós, buit, i sense personalitat.

domingo, 4 de enero de 2009

Qüestió de prioritats

Un d'ells tenia adicció a l'alcohol. El típic bar de la típica cantonada, havia passat a ser la seva primera casa. Les tardes de diumenge de partit, les nits desprès de la feina, el matins abans d'anar a treballar passava i feia un ''quintu''. La següent en parlar, era una noia d'uns 24 anys, de semblant tímid i pulcra. Ningú diria, que era una nimfòmana. L'educació conservadora i tradicionalista que havia rebut durant la seva socialització primària, havien produit en ella una mena de ''tabú'' invers respecte al sexe.

Un home fort, amb la barba mal afaitada, d'uns 50 anys, va confessar la seva adicció al joc. De bar en bar, i de casino en casino, en aquells on el permitien entrar, podia apostar sous sencers, i perdre'ls en una sola tirada, a la ruleta o al blacjack. Per últim, una senyora d'uns 55 anys, molt ben plantada, va assegurar que es podia tirar dies sencers en centres comercials, deixant la targeta de crèdit necessitada d'una descàrrega d'algun desfibrilador financer, que li fes repuntar la seva liquidat. Era una adicta a les compres.

Era el meu torn. De cop em vaig sentir observat. Les mirades d'aquells indesitjables, malalts i desgraciats, van concentrar-se en mi. Les conexions neuronals, van començar a enviar missatges de nervis, i tot el cos em començà a tremolar. Intentava agafar aire, però vaig ser incapaç de confessar la meva adicció a la xocolata.