En Primera Persona

Cruel i avorrida realitat modificada a plaer. Un plaer d'un altre món, de boig, desmesurat, orgàsmicament demencial. Massa políticament correcte, molt quotidià, bastant corrent. Històries mundanes, reals, des de una visió pròpia, personal, galàctica. El minimalisme-surrealisme portats moderadament a un extrem.

Un món lliure de contradiccions, de linealitat, de univarietat. Colors, infinitat de nous sentits, fins i tot olors, marihuana llegida. Humil art, inclassificable, molt interioritzable. Amb rima i ritme propis. Surrealísticament lliure d'interpretacions rígides. Poder creatiu i actiu, il·limitat.

El tètric món real compartit... transformació esbojarrada. Dits lliures, i ment potencialment, i humilment, preparada. Focs artificials al colorit, alegre i despert cervell. Idees elèctriques, descarregant sobre neurones mig adormides. A part de sa realitat.

Lletres ininteligiblament, però ordenadament, disposades, unides. Lletres transformades en sensacions, moments reals; ara, sense disposició predeterminada. Maniobres limitades, ara llum, ara ombra. Té gràcia també.