martes, 14 de abril de 2009

Encara recordant...

Aviat es cumplirà un any d'aquell esperat, i ansiat, cataclisme que va acabar amb un "jo", en un estat deplorable, melancòlic i desesperat, que el desgast cruel, animal, humiliant, d'aristòcrata adolescent va produir en aquest subjectivat, momentàni, i sortosament terminal "jo", físic, psicológic, i mental, que tant es podia assemblar a un heroi i a un imbècil rematat.


1 comentario:

BloggerLufo dijo...

Punyent, contundent i una mica prepotent. Llàstima que alguna coma falli.