Complements

Vaig agafar el primer avió que sortia cap a Menorca. Abans d'aterrar, ja sentia l'olor a sal, a mar, aquells mateixos olors que na Cristina i n'Irene ja em descrivien pel passeig de gràcia de Barcelona; els matins a les cales, les nits d'estiu pel port; en fi, un mun de records. Vaig agafar la meva bossa, no tenia pensat estar-me gaires dies a l'illa. Vaig agafar un bus, que em portaria al bell mig de Sant Lluís. ¡Bon dia! Cap a Sant Lluís? Un quart d'hora més tard ja hi era allà.

Anava passejant, mentre veia a tothom, iaies amb el cistell de la compra, iaios veient passar les noies a la plaça, nins corrents per allà, tots mirant-se un paperet que, suposà, repartia algú. Distret vaig caminar pels carrerons estrets, fins que vaig xocar amb una senyora, molt ben plantada, amb un carro de la compra, obviament llegint aquell paperet misteriós. Un cop de Tramontana, va expulsar el paper cap a l'aire, i sentint-me culpable, vaig anar darrere el paper com un boig, tres o quatre carrers més enllà. Vaig reproduir molt fidelment, la típica escena cómica de cine mut.

Vaig aconseguir agafar el paper. ''Tenda de complements de senyora: 3x2''. Vaig fixar-me en la direcció de la tenda, i just estava a l'altre banda de la vorera. Mentre creuava, vaig suposar que el 3x2, era un clar motiu, de que la crisi, també arribava a Sant Lluís.

El cas és que vaig sortir amb quatre ''coleteros'', tres pinzes pel cabell, un collaret de bisuteria, i una peineta. El que més em va sobtar, era que la Tenda de Complements de senyora, la portava un jove empresari sacerdot mig ateu.