Se acabó

La vida és això, petites responsabilitats, que aumenten dia a dia. Una ment activa, aposta per ella mateixa, i arrisca. S'arrisca a pensar, i a dir el que pensa. Sempre he assumit que déu no existeix, que és una simple creació covard i infantil, que socialment, i entre tots, ens construim. El dolor dificil i traumàtic de perdre un èsser estimat, es multiplicaria per cent, si no creguessim en que algú ens espera al més enllà. Per alguns, aquest que espera, és un ésser suprem, creador del món. Per mí, l'unic que m'espera és el no res, la pau, la serenor, la tranquilitat d'haver fet tot bé, i no haver deixat res per fer.

Assumir aquesta idea, i afirmar-la, comporta un risc i una responsabilitat. Fins a la tomba, m'acompanyarà la sensació de dubte. El dubte, de si assumiré amb la maduressa que cal, la meva pròpia mort, sabent que allà, no m'espera ningú.